Cooperatives Agro-alimentàries sol·licita la implicació de les administracions per a la difícil gestió de la llana a Mallorca

Santa María, 27 d’abril 2021.- Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears vol donar a conèixer la problemàtica dels ramaders d’oví amb la gestió i magatzematge de la llana. A principis de maig comença la temporada de esquileo en Balears. Gaspar Mas Miralles, responsable de subministrament de la Cooperativa Camp Mallorqui, explica la situació: “A l’ovella cal xollar-la tots els anys i en aquest moment existeix una paralització del mercat de la llana. Els ramaders i les cooperatives no tenim manera de gestionar la llana dels nostres socis.”

D’acord amb el Reglament CE 1774/2002 la llana és considerada un Subproducte d’Origen Animal No Destinat al Consum Humà (SANDACH). “En l’àmbit Europeu es tracta d’un residu animal, amb les seves especificitats en el maneig d’aquest. A Mallorca en l’actualitat no existeix cap lloc per al seu tractament, per la qual cosa la llana procedent del esquileo ha de ser emmagatzemada en les explotacions i cooperatives per a la seva posterior exportació a la península, ja que no es pot cremar, ni enterrar. Tot això representa un cost addicional per als guanyadors que el mercat actualment no retribueix donada la seva paralització”, exposa Mª Francisca Parets, directora gerent de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears.

“Actualment els canals de distribució de la llana a nivell mundial estan detinguts. Des de l’estiu de 2019 el mercat de la llana està parat. No hem tret gens de llana. El 70% del mercat de la llana és de procedència xinesa” ens informa Carlos Bernues, responsable de esquileo i l’encarregat de la llana en Grup Cooperatiu Pastors d’Aragó.

Les Cooperatives de Mallorca produeixen al voltant de 100 tones de llana cada any. Aquesta xifra representa el 65% de tota la llana de Mallorca. Per al seu trasllat a la Península la llana ha d’ocupar el mínim volum possible. Amb la maquinària adequada per a la seva compactació s’obtenen pacas d’uns 400 quilos de pes, mentre que la llana sense compactar és embalada en bosses de 70/80 quilos. Aquesta última opció és la que s’ha dut a terme en l’últim any on existia almenys mercat, encara que amb preus irrisoris (0.07 cts/ quilogram).

“En la campanya 2020 els costos associats a la retirada de la llana igualaven al preu que obteníem per ella. No obstant això, per a aquesta campanya la situació és encara pitjor. Els socis de les cooperatives no saben què fer amb la llana. És un residu. Els nostres ramaders necessiten una sortida” declara Miralles.

El responsable de subministrament de la Cooperativa Camp Mallorquí declara: “s’està oferint als socis envasos nets per a emmagatzemar i manipular la llana de manera higiènica, i estem coordinant una solució per a la gestió en les seves cooperatives sòcies situades a Consell, Sineu, Montuirï, Porreres,  Algaida, Llucmayor, Petra, Artá i Inca.”

Otras salidas para la lana

Gaspar Mas Miralles nos explica posibles usos de la lana. “El año pasado la Consellería se llevó 20 toneladas de lana para analizarla. Por otro lado, una empresa de construcción se llevó 2 toneladas para estudiar su uso como aislamiento térmico. De momento no nos han dado ninguna respuesta.”

Desde Oviaragón, cooperativa matriz del Grupo Cooperativo Pastores, Carlos Bernues expone que: “Antes la lana era una fuente de ingresos para los ganaderos, pero ahora solo es una carga y un gasto. Estamos trabajando con empresas de fertilizantes para explorar nuevas salidas de la lana, como fabricar pellets de lana de oveja. Otra opción es llevarla a centros de destrucción en empresas de gestión de residuos. También se puede utilizar la lana para hacer compost.”