Santa María, 28 de maig 2021.- Després de tota la setmana negociant en el Trilogo, la Comissió Europea, Consell i Parlament no han aconseguit un acord sobre la reforma la PAC. Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears considera que les ultimes peticions de la Comissió Europea i del Parlament Europeu sobre la denominada arquitectura verda han de tenir en compte la sostenibilitat del sector agrari europeu, no sols mediambiental, sinó també des del punt de vista econòmic i social. Creiem que la Comissió Europea ha de jugar un paper de mediador entre les posicions del Consell i del Parlament i no intentar imposar posicions que van més enllà de la seva proposta de 2018.
En el context actual de la major crisi econòmica a la UE des de la 2a Guerra Mundial, amb una crisi també en el sector agrari, amb les mesures de confinament encara en vigor, amb un descens dels fons destinats a la sostenibilitat econòmica del sector per al període 2021-2027, amb l’augment de les importacions de països tercers i dels requisits a imposar als agricultors europeus, la PAC ha de ser considerada una política europea de suport a aquest sector estratègic.
La Comissió Europea pretén imposar compromisos del Pacte verd a la PAC com si aquesta fos capaç de resoldre tots els problemes mediambientals de la UE i del món. És necessari recordar que l’agricultura i la ramaderia europea representen l’1% de les emissions mundials de CO₂, que han baixat aquestes emissions en un 20% des de 1990, les emissions de nitrats un 18% i l’ús d’antibiòtics un 34% des de 2008. No obstant això, la renda dels agricultors continua sent un 50% més baixa que la resta dels sectors econòmics. Segons un estudi del USDA, si la UE aplica per si mateixa l’Estratègia de la Granja a la Mesa provocarà una reducció de la producció agrària UE, un augment de les importacions, una caiguda dels preus dels agricultors i un augment dels preus als consumidors. Lamentem que la Comissió Europea no hagi elaborat cap estudi d’impacte i que pretengui introduir mesures i obligacions molt concretes dins de la PAC sense valorar les seves repercussions.
Les cooperatives i les seves sòcies i socis estan plenament compromesos amb els objectius del Pacte Verd, però no podran canviar el model de producció sostenible amb la imposició de mesures impossibles de portar a la pràctica, polítiques incoherents entre si i amb una reducció contínua de recursos. El sistema productiu de la UE ja és el més avançat a nivell mundial en termes mediambientals, de seguretat i qualitat alimentària i de benestar animal.
Malgrat el bloqueig de les negociacions per l’arquitectura verda, el Trilogo ha fet progressos en temes importants per a Espanya com ampliar el sistema de fruites i hortalisses basat en organitzacions de productors per a altres sectors, l’ampliació d’autoritzacions de plantació de vinya fins a 2045, l’ampliació de l’article 167 de la OCM única per al sector de l’oli d’oliva, i alguna ampliació de mesures sobre la gestió de mercats.
Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya ha proposat des del principi de la negociació que es dissenyin mesures que millorin la concentració d’oferta, fomentin el cooperativisme i mesures públiques de gestió de crisi. Per a fer front als reptes actuals, els productors estaran millor preparats si estan associats a empreses com les cooperatives, que milloren la seva posició en el mercat, els permet realitzar inversions conjuntes, captar un major valor afegit, reduir costos de producció, aprofitar les economies d’escala i aplicar mesures mediambientals sota un enfocament col·lectiu que tindran un impacte positiu major.
Des de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears fem una crida al Trilogo perquè les importacions a la UE compleixin els mateixos requisits que els productors europeus i uns mecanismes de gestió de crisi juntament amb una reserva de crisi àgil i eficaç.
El Consell, el Parlament i la Comissió Europea han d’aconseguir un acord final al juny amb la presidència portuguesa. Portem dos anys de retard d’aplicació de l’actual PAC, i el sector necessita seguretat i base per a poder treballar i fer el que el conjunt de la societat demanda.