- 971 72 51 80
- cooperatives@agroalimentaries.es
- Localització
Santa María, 6 d’agost 2021.- Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears anuncia que en les seves cooperatives que emmagatzemen garrofa, en les cooperatives i SATs que trossegen garrofa inicien la campanya de recepció de la producció dels seus socis i sòcies per a veure el fruit de treball d’aquesta temporada.
Aquesta campanya s’estendrà fins a novembre. Els socis de cooperatives poden acudir a lliurar la garrofa a diferents cooperatives de Mallorca que després es recolliran i processaran en Grup Fruit Secs a Binissalem o a Camp Mallorquí a Consell. A Eivissa, la cooperativa que rep i trosseja la garrofa dels seus socis és la cooperativa Sant Antoni.
El garrofer és un arbre amb una gran resistència a la sequera i amb abundants fruits, que són les beines penjants i allargades gruixudes i carnoses que contenen de 5 a 17 llavors cadascuna. Està molt ben adaptat al clima i al terreny de Balears. Les llavors són molt homogènies de pes pel que els àrabs ja les utilitzaven com a unitat de pes per a pesar gemmes i joies, etimològicament el nom es va deformar a quirat, en espanyol.
La realitat mostra que el preu de la garrofa porta anys creixent molt de pressa. Aquest increment es deu a diversos factors entre els quals cal destacar una forta crescuda de la demanda a nivell internacional. Miquel Gual, president de la cooperativa Camp Mallorquí explica que” El garrofín és un additiu natural cada vegada més demandat i del qual es valora el seu origen europeu per a complir la seguretat alimentària i el compromís ètic”. El gerent de la cooperativa Sant Antoni d’Eivissa, Juan Antonio Prats afegeix que “Els garrofers en general no reben cap tractament fitosanitari ni d’abonat, tractant-se gairebé com si fos un cultiu ecològic. La nostra Junta Rectora, encara no ha fixat preu, és molt aviat”.
“Lamentablement, un altre dels factors que han influït en l’increment del preu de la garrofa ha estat l’especulació. A Camp Mallorquí vam crear l’any passat un nou sistema de pagament per a la garrofa basat en el rendiment”, argumenta Gual. La beina de la garrofa té molt poc valor a diferència de les llavors que estan en el seu interior que són molt més cotitzades. “Camp Mallorquí disposa de la tecnologia que permet analitzar el fruit dels garrofers per a valorar el seu rendiment. Així, es paga al productor d’acord amb la qualitat de la garrofa que lliura a la cooperativa. És un sistema que evita l’especulació. A tot això, s’uneix que la garrofa de Balears és de molt bona qualitat. Enguany, el preu de sortida que ha fixat el Consell Rector de la cooperativa Camp Mallorquí per a la garrofa és de 1€ per quilo per a les compres a mercat dels seus socis”.
La diferència entre el preu que li paga la indústria a magatzems i les cooperatives trossejadores de garrofa, com Camp Mallorquí o el Grup Fruits Secs, i l’import que rep l’agricultor cobreix els costos intermedis de gestió, transport, emmagatzematge i tot el procés que se li fa a la garrofa. Els productors no compten amb els mitjans apropiats per a aquestes tasques, per la qual cosa la labor dels magatzems de cooperatives i cooperatives trossejadores és fonamental. “Més si cap a Eivissa, on el transport és molt més complicat i des d’on donem suport a l’acció de les cooperatives sobre aquest tema. Nosaltres trossegem la nostra garrofa i traiem el garrofín, que sempre ha estat de menor rendiment que el de Mallorca, mai podrem pagar els preus que paga Mallorca.” argumenten des de la cooperativa Sant Antoni d’Eivissa.
“Correlació no implica causalitat. Els agricultors cobren més per la garrofa pels motius que s’han explicat on el magatzem de cooperatives juga un paper molt important. Els socis de les cooperatives que compten amb estructures pròpies de trossejat de la garrofa són els primers és rebre preu just pel seu producte. El fet que ara es cuidin més els garrofers de Balears no es deu a una iniciativa de la indústria, sinó a un considerable augment de la demanda i del preu del garrofín”, aclareix Aldo Castellí, gerent de Camp Mallorquí.
Segons dades del departament de Llavor de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’any 2020 es van recol·lectar 20.358 tones de garrofa. La superfície dedicada al cultiu de garrofer a Illes Balears va ser de 10.677 hectàrees, 10.206 ha corresponen a Mallorca i 471 ha a Eivissa.