- 971 72 51 80
- cooperatives@agroalimentaries.es
- Localització
San Francisco Javier, Formentera, 25 d’octubre de 2022. -Aquest matí el Consell Rector de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears, liderat per la Presidenta Jerònima Bonafé Ramis, amb l’assistència del President de la Cooperativa del Camp de Formentera Marcos Ribas, s’ha reunit amb la Presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan Torres i amb el Conseller de Conseller d’Infraestructures, Sector Primari i Interior del Consell Insular de Formentera, Josep Mari Mayans.
En el transcurs de la reunió Bonafé ha destacat la trajectòria de la cooperativa del Camp de Formentera, entitat que es va fundar en els anys 50, i que després d’un període d’inactivitat, es va reactivar en 2012 gràcies a la implicació d’uns 50 socis, la intervenció del Consell de Formentera i el treball d’assessorament i participació de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears.
En 2015 s’inicia la nova activitat de la Cooperativa del Camp de Formentera, neix el projecte “Cens de Terres de Cultiu”, un projecte pioner que ha tingut el suport del Consell de Formentera per a potenciar i dinamitzar el sector agrícola de Formentera. Amb l’objectiu de recuperar terres agrícoles abandones o que havien deixat de conrear-se i que són cedides a la cooperativa per a la seva recuperació que gràcies a finançament de les administracions va poder fer front a la compra de tractors i maquinària agrícola per al seu treball. Aquest projecte va rebre el premi del *Govern Balear en 2016 a la millor activitat sostenible.
En l’actualitat, la cooperativa compta amb més de 426 socis i gestiona una superfície de més de 280 hectàrees. Enguany la Cooperativa ha sembrat 140 hectàrees de les terres cedides; 20 amb blat xeixa per a ús forner i la resta amb civada, blat, ordi i farratge utilitzat com a aliment per al bestiar. En el cas de la civada i l’ordi s’han utilitzat llavors autòctones que estan adaptades a la sequera de l’illa i garanteixen una bona producció. Respecte al blat xeixa s’han emportat 8 tones a Eivissa per a distribuir entre els forns de l’illa veïna.
La labor de la Cooperativa del Camp de Formentera ha estat revitalitzar el sector agrícola de Formentera, una illa eminentment turística. Per a això, ha realitzat la plantació d’una hectàrea de plantes aromàtiques, un projecte de replantació d’arbres fruiters, més de 2.500 oliveres i altres 1500 fruiters entre figueres, ametllers i altres arbres fruiters.
La cooperativa ha instal·lat a més, un molí fariner i té en projecte la instal·lació d’una almàssera, la instal·lació d’una formatgeria i un obrador per a elaborar productes envasats.
Des de la cooperativa del Camp de Formentera es busca la sostenibilitat ambiental, però per a mantenir aquesta activitat agrària cal ser competitiu, i això implica cobrir els costos de producció. Ser competitiu no és sempre ser el més barat, especialment quan cal invertir en el canvi de model més sostenible que ens proposen des d’Europa i que la societat de Formentera demanda. En aquest moment les cooperatives són l’únic instrument que fomenta la integració dels productors, la seva organització dins en la cadena, així com les inversions de millora de la competitivitat i d’adaptació al nou model productiu.
Un estudi realitzat pel MAPA reflecteix que durant l’últim any els costos de producció s’han incrementat un 33%, un percentatge que es va disparar fins al 145,28% en el cas de la compra de fertilitzants nitrogenats i 200% de carburants, segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Un entorn així suposa un repte per a la sostenibilitat econòmica i mediambiental de les explotacions agroalimentàries, més encara si cap a Formentera.
Des de Cooperatives Agro-alimentàries s’han proposat per a la nostra cooperativa sòcia del Camp de Formentera les següents accions:
– Prioritzar les inversions col·lectives a través de les cooperatives que permetran rendibilitzar les inversions que requereix el sector.
– Permetre als titulars de les explotacions agràries participar en la modificació del *PTI de Formentera que permeti que es pugui desenvolupar l’activitat agrària en el medi rural. Poder instal·lar dipòsits de reg, corrals, hivernacles etc…
– Permetre que almenys les explotacions agràries prioritàries disposin d’autorització per a realitzar pous i obtenir aigua per a reg per a les seves explotacions.
– Sol·licitem una agilitat en els tràmits. Així mateix els tràmits que tinguin a veure amb infraestructures i activitats agràries haurien de tenir una contestació ràpida tant per la via agrària com per urbanisme, per tant, es proposa a l’administració sol·licituds a través de declaracions responsables en instal·lacions agrícoles.
– Sol·licitem implicació per part de l’administració en projectes per a poder unir el sector primari i sector terciari aconseguint així una economia circular real i una promoció real i efectiva del producte local de Formentera.
– També sol·licitem ajudes per part de l’administració per a pal·liar les pujades tant de llum com de combustible i línia d’ajudes consolidada i contínua per a millorar el paisatge i per a restaurar elements patrimonials.
– També sol·licitem ajudes per a la cooperativa del Camp de Formentera a fi de digitalitzar-se, modernitzar la cooperativa i tenir una inversió per a instal·lar energia renovable.
Si l’objectiu a llarg termini de les administracions és apostar per la circularitat i els productes locals de KM0 han de donar facilitats i buscar solucions administratives perquè això sigui possible.
En aquest moment tenim una llei turística inclou l’obligació que tenen els establiments turístics d’oferir, com a mínim, un 3% de productes frescos han de ser d’origen balear. Toca fer un esforç per a mantenir la superfície útil en mans del sector agroalimentari. El millor instrument que tenim en aquesta illa és la Cooperativa del Camp de Formentera i les persones que la integren que generen un valor afegit. És vital mantenir la producció agrària, no sols per la supervivència del sector, sinó del paisatge, de la nostra cultura, patrimoni, medi ambient.
Sense aquestes mesures la sostenibilitat econòmica del sector agrari es troba veritablement molt compromesa, i com he dit anteriorment, sense sostenibilitat econòmica no existeix la sostenibilitat mediambiental que com a societat pretenem aconseguir.