La concentració reivindicativa, organitzada per UPA-AIA Illes Balears, Cooperatives Agro-alimentàries de les Illes Balears i ASAJA-BALEARS, reclama solucions a la greu problemàtica que viu el sector, motivada per la incertesa de la PAC, l’augment dels costos i la competència deslleial que posa en risc la pagesia.
Palma, 29 de gener de 2026.- El sector agrari balear s’ha tornat a mobilitzar avui a Ariany, amb una concentració reivindicativa que ha reunit unes 200 persones i prop de 150 tractors i vehicles agrícoles de gran tonatge, procedents de diferents punts de l’illa com Campos, Petra, Sineu, Maria de la Salut, Manacor, sa Pobla i Muro, entre altres municipis.
La mobilització, convocada per les organitzacions professionals agràries UPA-AIA i ASAJA-BALEARS i les Cooperatives Agroalimentàries de les Illes Balears, s’ha desenvolupat al llarg del dematí a la zona del Restaurant Ses Torres, on s’ha dut a terme una lectura pública del manifest amb les principals demandes del sector.
La lectura ha anat a càrrec de Joan Company, president d’ASAJA-BALEARS; Joana Mascaró, en representació d’UPA-AIA; i Jerònia Bonafé, per part de Cooperatives Agro-alimentàries.
PAC, Mercosur i rendibilitat: els eixos de la protesta Durant l’acte, el sector ha alertat especialment sobre la incertesa que envolta la futura Política Agrària Comuna (PAC post-2027).
Les organitzacions han denunciat que la nova PAC deixa de ser una política realment comuna, obre la porta a la competència deslleial entre estats membres i preveu retallades importants del pressupost agrari europeu, fet que posa en risc la viabilitat de moltes explotacions.
Un altre dels punts centrals del manifest ha estat el rebuig a l’acord UE-Mercosur, que permet l’entrada de productes agroalimentaris produïts amb normes sanitàries, ambientals i laborals inferiors a les exigides a la Unió Europea.
El sector denuncia que els controls fronterers són clarament insuficients i que aquesta situació genera una competència deslleial que afecta sectors clau del camp balear, a més de suposar un risc per a la seguretat alimentària.
Finalment, les organitzacions han posat l’accent en la pèrdua de rendibilitat del sector, marcada per l’augment continuat dels costos de producció, la burocràcia creixent i els sobrecostos derivats de la insularitat, com el transport o l’encariment dels insums.
També han advertit del tancament d’indústries agroalimentàries i de la manca de reconeixement de les externalitats positives del producte local, com la seva menor empremta de carboni.
Reclamació de solucions reals
El sector agrari ha reclamat una PAC amb pressupost propi i suficient, una simplificació administrativa real, compensacions pels sobrecostos de la insularitat, reciprocitat efectiva en els acords comercials i suport decidit a la indústria agroalimentària, especialment a cooperatives i SAT.
Les organitzacions convocants han valorat positivament la participació i han advertit que el camp balear continuarà mobilitzat si no arriben respostes concretes que garanteixin el futur de la pagesia i la sobirania alimentària de les Illes Balears.
DEMANDES DEL SECTOR AGRARI
1. PAC POST 27 (PAC 2028–2034)
Problema
• La Pac deixa de ser una Política comuna, on cada estat membre podrà dissenyar-la com desitgi, creant competència deslleial, rompent la unitat de mercat.
• Fortes retallades al pressupost agrari europeu que es dedica a la PAC.
• Manca de claredat en el finançament i perill que la PAC quedi diluïda en pressupostos globals.
• Normativa complexa i dispersa.
• Manca de reconeixement real de la insularitat i els seus sobre costos.
• Manca de polítiques comunes per fer front als efectes del canvi climàtic als cultius i a la sanitat animal.
Què reclamam?
• Una Política agrària reialment comuna, no una carta blanca per els estats membres.
• Una PAC amb pressupost propi i suficient (400.000 M€), no diluïda amb la resta de fons europeus o nacionals.
• Un únic reglament d’aplicació de la PAC i que es simplifiqui la seva aplicació.
• Augmentar el límit de degressivitat (Elevar el límit a partir del qual comencen les retallades d’ajuts)
• Reconèixer l’excepcionalitat insular de les Balears.
• Les inversions a l’industria agroalimentària siguin recollides dins les mesures per el sector, especialment per cooperatives i SAT´s.
• Posada en marxa i més coordinació amb les mesures preventives de malalties als ramats i plagues als cultius.
2. MERCOSUR (Reciprocitat i seguretat alimentària)
Problema
• L’acord UE-Mercosur permet l’entrada de productes:
Per a més informació: Joan Sans (607 618 832).
Amb normes sanitàries, de benestar animal, ambientals i laborals inferiors.
Produïts amb substàncies prohibides a la UE.
• Controls fronterers insuficients: només s’ inspecciona el 0,0082% de les importacions agroalimentaris.
• Competència deslleial que afecta a sectors clau: boví, cítrics, arròs, apicultura, ramaderia extensiva, fruits secs i sector lleter.
• Risc per a la salut del consumidor i la seguretat alimentària.
• Balança comercial molt deficitària per a Espanya.
Què reclamam?
• Reciprocitat real: mateixes normes per produir aquí que per importar de fora.
• Rebuig de l’acord UE-Mercosur en la formulació actual.
• Controls fronterers més eficaços i garanties sanitàries reals.
• Protecció del consumidor europeu davant de productes amb estàndards inferiors.
• Clàusules de salvaguarda que funcionin davant de problemes de mercat.
3. RENDIBILITAT (Costos, burocràcia i insularitat)
Problema
• Increment dels costos de producció (fertilitzants, energia, insums).
• Burocràcia creixent que resta temps i competitivitat.
• Sobre costos derivats de la insularitat: elevats costos de transport, insums més cars, menor competitivitat.
• Tancament de industries agroalimentàries.
• La menor empremta de carboni dels productes locals no es reconeix ni es compensa.
Què reclamam?
• Simplificació administrativa real.
• Compensacions pels sobre costos de la insularitat.
• Incentius a la producció local i de proximitat.
• Reducció de costos fiscals per a insums agraris.
• Reconeixement institucional de les externalitats positives del sector.
• Suport a l’industria agroalimentària, especialment a cooperatives i SAT´s.