Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya recolza el paper de la ramaderia i demana al ministre Garzón que es basi en fets científics i contrastats

Davant la campanya llançada via twitter pel ministre de Consum, Alberto Garzón, Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya considera injust que s’assenyali al sector ramader sense contrastar les dades i recolza l’opinió de les Organitzacions Interprofessionals Ramaderes de les quals forma part.

Segons l’Avanç d’Emissions de Gasos d’Efecte d’hivernacle del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic corresponents a l’any 2020, el subsector d’activitat amb més pes en el total d’emissions de GEI continua sent el transport (27,7%), seguit de la indústria (21,4%), la generació d’electricitat (10,3%), la ramaderia (9.1%), el consum de combustibles en els sectors Residencial, Comercial i Institucional (8,2%), i la gestió de residus (CRF 5: 5,1%).
A més, el sector ramader espanyol aporta un inqüestionable valor a la dieta mediterrània que ha convertit al nostre país en un dels més saludables i de major esperança de vida del món.

El sector ramader està molt compromès amb la sostenibilitat mediambiental i compleix estrictament amb el model de producció europea, el més estricte del món. A més, el sector porta anys treballant en la millora del benestar animal, concretament a Espanya a través del desenvolupament de certificacions de benestar animal des de les interprofessionals, o de manera privada amb segells ja existents, fins i tot abans que la Comissió Europea es fixessin en aquesta qüestió.

Una altra dels avantatges dels sectors ramaders és la seva contribució a la vertebració del territori, al manteniment de la població rural i del paisatge i a l’economia de l’anomenada Espanya buidada, on la ramaderia roman i no es deslocalitza.

Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya espera que el Ministeri de Consum es coordini amb el Ministeri d’Agricultura a l’hora de llançar una campanya amb dades contrastades, i espera que els seus esforços es dirigeixin a evitar la competència deslleial d’aliments procedents de tercers països que no compleixen els mateixos estàndards de producció que els europeus i són menys sostenibles i que comprometen la rendibilitat i la viabilitat de les explotacions ramaderes.