“Es tracta de reprendre unes certes pràctiques dels nostres ancestres, adaptant-les amb la ciència del segle XXI”

Entrevista a José Gutiérrez, investigador del centre irlandès TEAGASC

Per Irene Viseras

José Gutiérrez és sociòleg i treballa per al manteniment de les àrees rurals. Gutiérrez ha tingut experiències en tres continents: Amèrica del Sud, Àfrica i Europa. Els seus treballs han estat publicats en diverses revistes de prestigi, com International Journal of Drug Policy, Studies in Conflict & Terrorism, Nations & Nationalism, entre altres. Actualment, José Gutiérrez treballa com a investigador en un centre públic d’Irlanda, TEAGASC, centre que participa en un projecte dins de Programa Ploutos. Ploutos és un projecte d’innovació europeu sobre la innovació del comportament i la sostenibilitat en el sector agroalimentari, finançat a través del Programa Marc de recerca i innovació Horitzó 2020 de la Unió Europea. En Ploutos participen 33 socis europeus dividits en 11 projectes pilot, entre els quals hi ha una delegació a Mallorca formada per AnySolution, Agromallorca SAT i Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears. Gutiérrez ha visitat aquesta setmana Mallorca.

–              Quins reptes afronta l’agricultura a Irlanda?

Els problemes que estan afrontant els agricultors i ramaders europeus té a veure amb l’augment de les regulacions relatives a la sostenibilitat de les explotacions, el control de qualitat…

A Irlanda, entre els agricultors hi ha un cert malestar perquè se’ls tracta, des dels mitjans i des d’un cert discurs polític, com el causant del canvi climàtic i de tots els problemes mediambientals. Però els agricultors no troben els suficients suports per a reconèixer el seu paper en el medi rural. La societat no s’entén que la nostra agricultura i ramaderia ha de ser també part de la solució.

Aquesta falta de reconeixement els fa mal, sobretot quan molts agricultors estan tenint grans dificultats. Per exemple, els agricultors no volen ajudes, la qual cosa volen és que se’ls pagui el preu real del seu producte. Crec que aquests problemes els trobem en totes les explotacions de l’àmbit europeu, però en cada país i en cada sector del sistema agroalimentari s’expressen de manera particular. Per això és molt important que nosaltres identifiquem les iniciatives locals per a poder apreciar tot el que fan els agricultors i ramaders per a abordar la problemàtica del canvi climàtic. Cal identificar el rol tan important que té el sector agroalimentari per a aquesta millora mediambiental. No de l’experiència macro, sinó a través d’experiències reals i concretes, que hi ha moltes.

–              Quina és la seva apreciació de l’activitat agrària mallorquina?

M’ha cridat l’atenció que a Mallorca hi ha grans experiències molt desenvolupades per a abordar la problemàtica del canvi climàtic. És el cas e recuperació d’aigües regenerades en explotacions d’ametlla a Camp Mallorquí S. Coop. L’economia circular està molt implantada.

També hi ha experiències quant a biodiversitat, com per exemple el porc negre amb el qual es cobreix un nínxol en el mercat amb la sobrassada mallorquina i alhora es protegeix una biodiversitat d’una raça única. A més, aquí no ho fan amb una porcicultura intensiva, sinó que es fa a través d’explotacions extensives, d’una forma respectuosa i amigable amb el Medi Ambient. Hem de deixar de convertir a l’agricultor i ramader en el culpable dels problemes de la sostenibilitat o del medi ambient. El conjunt de la societat ha d’invertir en les millores mediambientals perquè això és una cosa que beneficia a tots. Tots necessitem aire net per a respirar, aigua pura per a beure i menjar sa per a alimentar-nos. L’agricultor és el que ens pot garantir tot això. Per això el suport al sector agroalimentari és responsabilitat de tots.

–          Per la seva experiència en Ploutos, cap a on creu vostè que es dirigeix la innovació en l’agricultura?

En la cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu de Sóller que hem visitat en el nostre viatge, la més antiga d’Espanya, que va néixer en 1899, vam poder aprendre que s’està tornant a moltes pràctiques antigues que eren sostenibles.

Les explotacions perquè puguin ser sostenibles econòmicament són gestionades per menys mà d’obra, i es fa necessari secundar-se en la tecnologia per a poder desenvolupar la mateixa productivitat amb menys personal. Aquí, per exemple, AnySolution ha desenvolupat algunes tecnologies de moltíssima ajuda per a contribuir a la digitalització sostenible del sector agroalimentari.

La tecnologia va molt unida a la innovació. En Ploutos entenem aquest concepte segons tres aspectes:

– La innovació tecnològica que serveix per a optimitzar la utilització de recursos, per a minimitzar l’impacte que les tècniques tenen sobre el medi ambient, també per a optimitzar el treball humà.

– La innovació de modificació dels sistemes organitzatius, per a millorar la cooperació entre tots els actors implicats.

– La innovació de comportament, de les persones. És a dir, ja sabem que existeixen models nous, però si les persones no internalitzen aquesta forma de treball no s’arriba a utilitzar. Al final l’ésser humà és el fonamental perquè és el que dóna sentit i presa l’última decisió.

La innovació no és només abasta la utilització noves màquines, sinó fer coses noves o coses que hem fet tota la vida, però amb una consciència nova i entenent l’impacte. Es tracta, a vegades, de reprendre unes certes pràctiques que feien els nostres avis, però aplicant-les a la consciència i tècnica del segle XXI.

–              Quin impacte pot tenir l’Estratègia de la Granja a la Mesa en els consumidors?

Hi ha una tendència positiva a escurçar la cadena de valor del sector alimentari. És una tendència que ha d’ha de servir per a donar un impuls a les cooperatives i a un consum més local. S’han de donar una sèrie de canvis per a afavorir la sostenibilitat. Cal fomentar una major consciència de la societat per a consumir producte local, però també cal donar suport i suport públic a la producció local. Cal analitzar també molt bé com fer partícip als ciutadans al fet que siguin part del canvi. Com qualsevol canvi, toca fer decisions que a vegades tenen impacte sobre molta gent. Hem d’entendre bé com aquests canvis a favor de la sostenibilitat mediambiental no es fan a costa de la dimensió social o l’econòmica. Cal buscar l’equilibri realista entre el pilar ambiental, econòmic i social, entenent que a vegades un prima sobre uns altres, per exemple, si considerem la urgent importància del canvi climàtic. Per això, del que es tracta és d’entendre els equilibris i compromisos necessaris per a garantir ingressos dignes als productors, condicions laborals i socials dignes, i un medi ambient sa. Això no és un equilibri fàcil, i aquí necessitem d’un diàleg entre totes les veus del sector agroalimentari.