Aquesta setmana hem celebrat el Dia Internacional de la Dona Rural, una efemèride establerta per Nacions Unides el 2007. Si he de ser sincera, a judici del meu cap no voldria haver de celebrar el dia de la dona rural, com tampoc voldria celebrar el dia de la dona treballadora; si he de fer cas al meu cor, estic contenta que la ONU resolgués que el 15 d’octubre, al manco aquest dia, es reconegui el paper actiu de les dones en el desenvolupament agrícola i rural, la seguretat alimentària i l’eradicació de la pobresa a nivell global.

És de tots sabut que en general la dona ha ocupat un escaló per darrera els homes en molts àmbits, abans i ara, no descobriré res si afirm que al món rural, més enllà de les feines manuals, la presència de la dona ha estat deliberadament amagada i la seva contribució silenciada; la dona s’ocupava, s’havia d’ocupar, de tasques secundàries, no podia figurar, ni aparèixer en primera línia, si ho feia, era una excepció i com que ja sabem que una flor no fa estiu, les excepcions no compten gaire.

Per sort el món ha canviat i els costums de la pagesia en aquest sentit, ho van fent. Potser les necessitats i les reclamacions de les dones del sector primari han baratat, també les formes de fer-les evidents. Volem que la dona ocupi el lloc que li pertoca, lluitam per aconseguir-ho i ho feim amb amb arguments, les nostre armes són la feina, el coneixement i les ganes. Tot indica que la raó ens acompanya, per tant, anem pel bon camí.

Des de Cooperatives agro-alimentàries Illes Balears i des de l’Associació de Dones de Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya (AMCAE), dotam a les dones del món rural de les eines que necessiten per a fer front als reptes que afronten. El nostres eixos de treball són generar coneixement i crear xarxes entre elles, per això de la importància de la formació contínua, dels intercanvis d’experiències i coneixences a través de trobades, conferències i visites, d’aprendre els llenguatges d’ara per empoderar les dones i animar-les a participar en la gestió de les seves explotacions i de les seves empreses, les cooperatives.

Diuen que les dones som més emocionals, més sentimentals, més racionals que els homes. Tradicionalment es considerava que tot això restava consistència en la primera línia i ens presentava com a més febles. De veres avui en dia, ara mateix, es pot pensar que aquests atributs resten efectivitat a algú, sigui home, dona o transsexual? Nosaltres, les dones de la ruralia, volem contribuir a tombar barreres i a construir una societat més justa i igualitària, per a tots, i ho volem fer des de la nostra perspectiva, la femenina, crec que no demanam gaire.