Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears manifesta el seu descontentament amb el nou Pla Hidrològic

Santa María, 28 de juliol de 2022.- Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears manifesta el seu descontentament amb el nou Pla Hidrològic que s’ha elaborat per la Conselleria de Medi Ambient.
En el transcurs de sessió del Consell Balear de l’Aigua, l’organització Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears va expressar el seu malestar perquè el Pla Hidrològic dels Illes Balears (PHIB) elaborat no hagi tingut en compte la importància del sector agrari com a sector estratègic que és i hauria de continuar sent a Illes Balears.
És una reivindicació històrica del sector primari dels Illes Balears millorar la dotació hídrica de la producció agrària, controlant millor el seu ús i augmentant l’eficiència. Per això, plantejar un Pla Hidrològic que no permeti fer front als reptes que té el sector, en un context de canvi climàtic, suposa posar en escac la sostenibilitat econòmica del sector.

Des de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears demanem que es prioritzin les inversions i accions que permetin que l’agricultura i la ramaderia pugui gaudir d’aigua suficient i de qualitat per als seus cultius. A més, ens trobem amb una administració hidràulica que no posa mesures per a reduir les fugides d’aigua en les xarxes urbanes, fet que limita després l’aigua disponible per al sector, donada la baixa eficiència d’algunes infraestructures hídriques.

“Que la resolució de permisos de perforació i extracció d’aigües sol·licitats per explotacions prioritàries tarda més de dos anys a dur-se a terme impedeix el creixement de les explotacions i la seva viabilitat econòmica” recalca la directora gerent de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears, María Francisca Parets.

La Conselleria de Medi Ambient i Territori no recull el paper fonamental que juguen les plantacions i superfícies agrícoles com a embornal de CO₂. A més, eviten l’erosió del sòl i mantenen la seva estructura, millorant i augmentant la filtració de l’aigua a les masses subterrànies. Tampoc reconeix les externalitats positives que aporta per a combatre els efectes de l’augment de les temperatures i el canvi climàtic ni posa en valor que aquest consum d’aigua és necessari per a la producció d’aliments d’origen local.

Quant als usos i dotacions que estableix el PHIB, Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears manifesta el seu desacord, atès que ens es han tingut en compte les estadístiques agràries actualitzades ni les dotacions d’ús adequades a la situació de canvi climàtic que especialment requerirà que explotacions de secà tradicional tinguin disponibilitat d’aigua per a regadiu durant els episodis cada vegada més freqüents de sequera i onades de calor.

Segons consta en les dades recollides en l’Annex 3 del PHIB Consums d’aigua i assignacions la superfície regada ha disminuït de 17.548 hectàrees en 1995 a 11.502 hectàrees en 2017. Des de 2008 la demanda hídrica s’ha reduït de 65,84 a 51,46 hm³/any degut en part a la substitució dels sistemes de reg per uns altres més eficients.
“Això demostra el compromís del sector primari amb l’eficiència en l’ús de l’aigua i la millora dels sistemes de regadiu pel que considerem important que el PHIB contempli les polítiques públiques necessàries per a augmentar la superfície agrària que pugui disposar d’aigua per al cultiu, augmentar l’eficiència d’ús i treballar en conjunt amb les explotacions per a assegurar una bona qualitat de l’aigua i el retorn de l’aigua de reg a les masses subterrànies, col·laborant també en el seu manteniment.” recalca la directora gerent de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears, María Francisca Parets.

A més, Cooperatives Agro-alimentàries considera que s’ha d’estudiar en profunditat el consum dispers en sòl rústic per a conèixer si aquesta demanda hídrica està associada a explotacions professionals, d’oci, a jardineria o a habitatge de manera que les polítiques a desenvolupar pel PHIB tinguin en compte la priorització d’usos adequada i estiguin en línia amb les polítiques agrícoles, de millora de la seguretat i la sobirania alimentària i de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental que ja s’estan aplicant a nivell internacional en el sector primari.