• S’han exposat experiències cooperatives sostenibles i competitives i s’ha anunciat l’Aliança 30 al 30, el compromís de les principals cooperatives làcties espanyoles per reduir en un 30% l’empremta de carboni de la llet que produeixen o comercialitzen per al 2030.
  • A la segona taula rodona s’han mostrat interessants casos de cooperatives que busquen atraure joves i frenar l’abandonament de terres i s’ha presentat el ‘Catàlag de bones pràctiques per al foment del relleu generacional’.

 

La segona jornada de l‘IX Congrés de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya que s’està celebrant a Palma ha estat dedicada als grans desafiaments del cooperativisme agroalimentari, amb un enfocament a la sostenibilitat, el canvi climàtic, la igualtat i el relleu generacional.

A les primeres intervencions del matí, Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social d’Espanya, i Leire Mugerza, presidenta de la Comissió Permanent del Congrés de Mondragón, han analitzat com les cooperatives poden contribuir a la sostenibilitat des d’una perspectiva econòmica i social.

Antón Costas ha assenyalat que l’economia ha deixat de banda les persones, afirmant que “hem practicat la macroeconomia sense tenir en compte les persones ni l’ocupació”. També ha destacat que el model cooperatiu es distingeix per incorporar al seu ADN la sostenibilitat, la inclusió, la formació i la productivitat.

Leire Mugerza, per la seva banda, ha destacat l’impacte global de les cooperatives, “capaces de produir des de bicicletes campiones del món fins a components tecnològics que arriben a la lluna”, he insistit que és possible fer-ho d’una altra manera: amb les persones al centre i des del model cooperatiu. Per això, en la seva intervenció ha reivindicat el valor de la Intercooperació per donar resposta a les necessitats de la societat. “Juntant capacitats diferents donem resposta a noves necessitats perquè el propòsit final és transformar la societat a través de l’educació i el treball”.

La sostenibilitat vinculada a la producció i el mercat

El director del Centre de Recerca i Desertificació, Diego Intrigliolo, ha parlat sobre l’adaptació de la producció agrícola al canvi climàtic, seguit d’una taula rodona on han participat representants de les cooperatives Central Lechera Asturiana, COVAP i Garlan, presentant les seves iniciatives sostenibles i competitives.

Diego Intrigliolo ha recomanat buscar les solucions en l’àmbit de sòl, tècniques de cultiu i varietats com a vies tecnològiques. Sense oblidar els condicionants socioeconòmics i les cooperatives amb els seus tècnics com a vector per impulsar aquestes mesures.

 

A la taula rodona s’ha destacat la importància de la sostenibilitat integral, que inclou l’ambiental, l’econòmica i, sobretot, la social. Estefania Iglesias, directora de Sostenibilitat de Central Lechera Asturiana, ha destacat la importància de treballar en tots aquests aspectes, però sense deixar al costat la seva competitivitat al mercat, seguint estratègies, per exemple, com unir-se a la marca ‘Producte Cooperatiu’ per aportar valor al producte. Estratègia compartida per Ricardo Delgado, president de COVAP, una cooperativa que centra la seva estratègia de sostenibilitat en l’ús de farratges de proximitat, varietats més resilients, fins i tot en l’ús d’additius que aconsegueixen reduir les emissions de metà del boví. Andrés García, director gerent de Garlan, ha exposat com la seva cooperativa ha apostat per un model d’agricultura més sostenible, responent així a les demandes creixents de la cadena de valor en matèria de reducció d’emissions. Lluny de veure’l com una dificultat, han identificat en aquest escenari una oportunitat per crear valor afegit i destacar al mercat.

Finalment, Daniel Ferreiro, president del Consell Sectorial de Boví de Llet de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, s’ha referit a l’Aliança 30 al 30, de la qual formen part tant CLAS com COVAP, a més d’AIRA, Kaiku, CLUN, COINGA, Cadi i Agrocantàbria. Les principals cooperatives làcties espanyoles s’han compromès a reduir un 30% l’empremta de carboni de la llet que produeixen o comercialitzen per al 2030.

Igualtat i cooperativisme: un compromís compartit

Un altre tema clau a la segona jornada de l’IX Congrés de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya ha estat la igualtat de gènere a les cooperatives. Miguel Lorente, professor de la Universitat de Granada i expert en igualtat, ha abordat el paper dels homes a la cooperació prosocial, mentre que Laura Gómez, la primera dona tinent coronel de la Guàrdia Civil, ha parlat sobre la importància dels referents femenins.

Atreure joves i frenar l’abandó de terres

Pel que fa al relleu generacional, Óscar d’Iscar s’ha referit que només el 8,8% dels professionals del sector són menors de 40 anys i el 2030 dos de cada tres agricultors s’hauran jubilat. El responsable del grup de treball de joves de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, ha presentat un “Catàleg de bones pràctiques per al foment del relleu generacional i la mobilització de terres”.

El catàleg amb casos d’èxit i un protocol d’idees ha estat la bestreta duna taula rodona que ha abordat el repte del relleu, en el marc de lIX Congrés de Cooperatives Agroalimentàries que se celebra a Palma. Entre les idees perquè més joves s’integrin al sector figuren millorar la comunicació sobre com funcionen les cooperatives, oferir acompanyament tècnic i formació als interessats, intervenir en la cerca de finques i fórmules com les explotacions comunitàries de la terra i de coproducció.

A més, a la taula rodona posterior Óscar d’Íscar ha parlat de les accions que duen a terme a la seva cooperativa Bodega Cuatro Rayas, juntament amb representants de les cooperatives CANSO i Camp Mallorquí per impulsar la participació de joves i frenar l’abandonament de terres.

El director general de la cooperativa CANSO, Pedro Sánchez, ha assegurat que cal acompanyar els joves per millorar les estructures, optimitzar els processos de cultiu per ser més rendibles i “que sigui desitjable per a ells entrar”. Aquesta cooperativa valenciana ha posat en marxa un projecte d’explotació en comú per diversificar la producció, adquirint una finca abandonada de 25 hectàrees en què participen 25 socis joves, 8 dones, que “es gestiona amb una única direcció tècnica per optimitzar el procés i que sigui el més rendible possible” abaratint costos i on es cultiven.

El director general de Camp Mallorquí, Aldo Castelli, ha explicat l’exemple d’Artà que, amb disponibilitat de terreny, ha creat un model de cooperativa d’explotació comunitària de la terra, amb capacitat per captar fons locals i europeus per fer inversions. Això “significa que es podran canalitzar les incorporacions de joves agricultors i que mai no els falti feina al llarg del calendari anual”, segons Mallorquí.

“Comuniquem l´ofici de pagès o ramader amb més afany i que persones d´altres àmbits vegin l´agricultura no només com un ofici, sinó com una opció de vida”, ha defensat Castelli.

També Óscar d’Íscar, del consell rector de Celler Cuatro Rayas, ha considerat necessari treballar a la imatge de marca de les cooperatives com “la solució per portar un nivell de vida acceptable amb qualitat” perquè facin d’imant. “Tenim la responsabilitat de recuperar socialment el sector agroalimentari i convertir-lo en una cosa atractiva”, ha conclòs.

Clausura del IX Congrés

L’acte de cloenda ha estat a càrrec d’Àngel Villafranca, president de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, Joan Simonet, Conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears, Begonya García Bernal, Secretària d’Estat d’Agricultura i Alimentació i Jaume Martínez Llabrés, alcalde de Palma.