- 971 72 51 80
- cooperatives@agroalimentaries.es
- Localització
Santa Maria, 19 de desembres 2024.- Cooperatives Agroalimentàries Illes Balears juntament amb Cooperatives Agroalimentarias España ha mostrat la seva preocupació per la incertesa que ha creat l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i MERCOSUR, ja que amenaça de desestabilitzar gran part del sector agrícola i ramader, i amb això, l’economia i la sostenibilitat de tot Europa.
En plena transició productiva marcada pel Pacte Verd europeu, l’acord entre la UE i MERCOSUR, el procés de ratificació del qual ha estat reiterat per ambdues parts recentment, amenaça de desestabilitzar una gran part del sector agrícola i ramader, per això, Cooperatives Agroalimentarias España es va concentrar davant del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, convocats per les organitzacions ASAJA i COAG.
El sector productor agroalimentari torna a ser moneda de canvi per beneficiar altres sectors econòmics en un acord que es considera desequilibrat, com va posar de manifest el COPA-COGECA en una carta enviada recentment a la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen.
Cooperatives Agroalimentarias España ja va advertir el 2019, quan es va signar l’acord encara no ratificat, que hi havia un desequilibri entre interessos ofensius i defensius de la UE, i que els principals damnificats serien sectors productius molt sensibles per a la UE (sucre, boví de carn, pollastre), i en especial, els sectors mediterranis (cítrics, all o arròs).
Tots els informes d’impacte realitzats per la Comissió reconeixen que els sectors perdedors són els agroalimentaris, tot i que el resultat global per a altres sectors sigui positiu, com ara serveis i béns industrials.
Un altre aspecte preocupant en cas de ratificar-se és l’eficàcia real del pacte de sostenibilitat mediambiental adjunt a l’acord. Els controls rigorosos en temes com quotes, contingents, accés a mercats i controls en qüestions sanitàries i fitosanitàries, la manera com s’activin les clàusules de salvaguarda, genera una alta desconfiança al sector.
No hi ha hagut mai coherència entre la política comercial i la mediambiental, que deixa el sector en una situació de desavantatge i de pèrdua gradual de mercats. En un escenari marcat per la transició cap a un model productiu més sostenible, el sector agroalimentari necessita mesures que n’assegurin la competitivitat i la viabilitat a llarg termini. La Comissió Europea ha de prioritzar la rendibilitat i el futur del sector primari com a base de la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental, si no ho fa posa en risc milers d’explotacions, la sobirania alimentària d’Europa i l’equilibri de les nostres comunitats rurals.
D‟altra banda, el sector necessita inversions hidràuliques d‟emmagatzematge i transport d‟aigua imprescindibles per a la sostenibilitat econòmica del sector, i una estratègia política fruit d‟acords d‟Estat que deixin de banda la lluita entre regions i partits. Cal recordar que continuen existint a Espanya determinades regions que continuen necessitant ajut per la sequera.
Finalment, el sector també necessita polítiques per abordar l’augment dels costos de producció que, tot i haver disminuït, continuen estant un 30% més alts que a l’era prepandèmia, mentre que els preus segueixen una dinàmica decreixent. Li uneix el salari mínim interprofessional i una política laboral que no contempla les característiques de temporalitat de molts sectors productius, el sector no només no troba mà d’obra, sinó que a més la que troba és cada més difícil de sostenir.