Entrevista a Marcos Ribas, president de la Cooperativa del Camp de Formentera

El passat 30 de setembre va entrar en funcionament la primera tafona de Formentera, que permetrà transformar l’oliva en oli sense sortir de l’illa. En aquesta entrevista, realitzada per Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears, el president de la Cooperativa del Camp de Formentera, Marcos Ribas, explica què suposa per als productors, com es presenta la campanya i quines dificultats afronta l’activitat agrària.

La nova tafona

Què suposa per a la cooperativa i per als agricultors posar en marxa la primera tafona de Formentera?

Suposa estalviar costos i temps i evitar pèrdues de qualitat de l’oliva. A Formentera s’han plantat moltes oliveres i cada any tenim més oliva. Fins ara ens trobàvem amb dificultats per elaborar l’oli fora de l’illa, per qüestions relacionades amb les denominacions d’origen i la IGP. Disposar de la nostra pròpia tafona és un gran avanç.

Fins ara, què havien de fer els productors per transformar l’oliva en oli? Quines dificultats suposava?

L’havíem de dur a Eivissa, on només quedava una tafona que ens podia elaborar l’oli pel tema de la IGP. No sempre ens donaven hora el dia que necessitàvem i, de vegades, passaven massa hores entre la recollida i el lliurament. Això feia que l’oliva perdés qualitat.

Què canviarà per a l’agricultor pel fet de disposar d’una tafona a la mateixa illa?

Podrem recollir l’oliva i dur-la a la tafona aquell mateix horabaixa. Així evitarem pèrdues de qualitat, agilitzarem la feina i reduirem els costos.

Quina capacitat té la nova instal·lació i quanta oliva calculau que podrà processar durant aquesta primera campanya?

Tenim dues batedores amb capacitat per a 400 quilos cadascuna. En total, podrem moldre uns 800 quilos per hora. Enguany hi ha menys oliva que l’any passat. Inicialment calculàvem que podríem moldre unes 25 o 30 tones, tot i que podrien arribar fins a les 50. Encara no tenim una xifra exacta.

Quants productors esperau que utilitzin la tafona enguany?

Hi ha entre sis i set productors d’una certa mida que embotellen oli per a la venda. La resta són petits productors que elaboren per a consum propi, però encara no sabem quants utilitzaran la instal·lació. Calculam que els productors grans podrien recollir unes quatre o cinc tones cadascun.

Producció i olivar de Formentera

Quanta superfície d’olivar hi ha actualment a Formentera?

Encara no disposam d’un càlcul exacte. El tècnic hi està treballant, però no havíem pogut obtenir dades prou precises de tots els productors. Aquesta campanya, a mesura que vagin duent l’oliva a la tafona i registrem la informació, esperam poder disposar de dades més concretes.

Quina producció d’oliva esperau aquesta campanya i com es presenta respecte d’anys anteriors?

Esperam menys producció. L’any passat es varen recollir unes 80 tones i enguany calculam entre 30 i 50, tot i que la xifra s’anirà concretant a mesura que arribi l’oliva.

La sequera fa que enguany l’oliva estigui bastant seca. Hi ha zones on ha crescut molt i d’altres on gairebé no s’ha desenvolupat.

Disposar d’una tafona pròpia pot animar a recuperar olivars abandonats o a fer noves plantacions?

Aquí no hi ha olivars abandonats, perquè tradicionalment hi havia molt poques oliveres. A cada casa n’hi podia haver una o dues per preparar olives en salmorra. El que sí que s’han fet són moltes plantacions noves i, des que la tafona està en marxa, hem rebut peticions per plantar-ne més.

Fa quatre anys que es planten entre 3.000 i 4.000 oliveres cada hivern. Pensam que, d’aquí a cinc o sis anys, podríem arribar a produir entre 120 i 130 tones d’oliva.

Quines varietats predominen i quines particularitats té l’oli de Formentera?

Les varietats més habituals són picual, arbequina i cornicabra. L’olivar és bastant semblant al de la resta de les Illes Balears.

El nostre oli té un toc salí que el diferencia d’altres. Ho relacionam amb les característiques d’una illa tan petita, l’aigua de pou que s’utilitza per regar i els vents.

Cada productor rebrà l’oli de la seva oliva o es planteja comercialitzar un oli conjunt a través de la cooperativa?

De moment, cada productor rebrà l’oli corresponent a l’oliva que dugui. No s’està valorant comercialitzar un oli conjunt. S’ha plantejat plantar oliveres en un camp de la cooperativa dins un projecte europeu, però encara no s’ha duit a terme.

Producte local i valor afegit

Què suposa deixar de treure l’oliva de l’illa en termes de costos, qualitat i sostenibilitat?

El trasllat a Eivissa ens triplicava els costos. Havíem de recollir l’oliva, comprar els bitllets, pagar una persona perquè la dugués i fer altres viatges per recollir les caixes.

Només podíem recollir la quantitat que érem capaços de transportar aquell dia. Si l’oliva esperava massa, fermentava i la qualitat baixava molt. Ara el procés serà més ràpid, tindrem l’oli abans i podrem conservar-ne millor la qualitat.

Fins a quin punt aquesta instal·lació permet que una part més gran del valor afegit romangui a Formentera?

L’oli de Formentera ja es coneix, s’elabora des de fa anys i les nostres marques tenen molta demanda i estan molt valorades. Tot i això, creim que li podrem donar més valor quan disposem d’una IGP i el puguem identificar a les etiquetes com a producte de Formentera.

Quin paper té l’oli local en la producció i el consum de producte de l’illa?

L’oli fa almenys deu anys que té un paper dins el producte local i és molt cercat. Es ven a la botiga del Mercat Pagès de Formentera, a petites botigues gurmet i a restaurants de l’illa. El nostre oli es ven aquí; realment no surt de l’illa.

La cooperativa i el futur del camp

La cooperativa fa anys que treballa en la recuperació del camp de Formentera. On encaixa la tafona dins aquest projecte?

La cooperativa fa deu anys que treballa en la recuperació del camp, principalment a través del blat ‘xeixa’. La tafona respon a una altra realitat: propietaris que no volen cultivar blat ni cedir els seus camps a la cooperativa han començat a plantar oliveres.

S’ha generat molt d’interès per l’olivar. Entre els camps de blat i les noves plantacions, el paisatge està quedant molt bonic.

Més enllà de l’oli, quins projectes considerau estratègics per recuperar l’activitat agrària?

Ens agradaria reactivar la ramaderia ovina, caprina i porcina, aprofitant que l’escorxador està obert, per continuar oferint producte local més enllà dels cultius.

Ja tenim productors d’horta, oli i mel. La cooperativa treballa amb blat i farina, tant per a consum humà com per a alimentació animal. Si es recuperàs la ramaderia, es podria plantejar algun obrador per elaborar formatges i altres productes.

Quin és avui el principal obstacle per viure de l’agricultura a Formentera?

D’una banda, les finques són molt petites. De l’altra, tenim moltes dificultats burocràtiques. Ens afecten normatives com la Xarxa Natura 2000, les ANEI o la Llei de costes, que limiten molt les possibilitats de desenvolupar l’activitat agrària.

Més que una activitat de la qual viure, per a molts l’agricultura és complementària i permet que el camp no quedi oblidat. Segons la meva estimació, entre un 60 % i un 70 % de les persones que s’hi dediquen, deixant de banda les persones jubilades i les que produeixen per a autoconsum, són hotelers que han començat a cultivar les seves finques. Així contribueixen a mostrar que Formentera també té producte local i una cuina que l’utilitza.

Però és complicat. Per tenir animals necessitam poder fer corrals i complir els requisits urbanístics. També trobam limitacions per instal·lar estructures cobertes amb plàstic que permetin cultivar horta durant tot l’estiu. La normativa agrària hauria de tenir més en compte les particularitats de Formentera, perquè no tenim les mateixes superfícies ni les mateixes circumstàncies que Mallorca, Menorca o Eivissa.